Carnaval de Solsona. Del 2 al 13 de Febrer.
Considerat Festa d’interès Turístic Nacional des de 1978.
“ Carnaval de
Muntanya”
Recuperat l’any 1971 després de 35 anys de prohibició i amb
”El Caudillo” viu. Un grup de joves del poble, recolzats per la població i de
las autoritats locals, van fer arribar de nou a "Sa Majestat, el Rei
Carnestoltes", llegir un sermó crític i
crònic, per acabar cremant-lo el Dimecres de cendra. Fou un èxit i l’inici
de una llarga historia.
“La alegre subversión
de un pueblo con sede episcopal”.
Consta de més de 50 actes repartits en 10 dies. Actuacions
al carrer, concerts i balls, amb humor, simpatia, disbauxa , critica social i
política, etc... A destacar: Música Sorda, Baixada de Boits, Mercat
monotemàtic, Arribada del Carnestoltes, Penjada del ruc, Sermó, Carnaval
infantil, Correfoc, vetlla-incineració i Baixada.
Carnaval de Solsona. Del 2 al 13 de Febrer.
Considerat Festa d’interès Turístic Nacional des de 1978.
“ Carnaval de
Muntanya”
Recuperat l’any 1971 després de 35 anys de prohibició i amb
”El Caudillo” viu. Un grup de joves del poble, recolzats per la població i de
las autoritats locals, van fer arribar de nou a "Sa Majestat, el Rei
Carnestoltes", llegir un sermó crític i
crònic, per acabar cremant-lo el Dimecres de cendra. Fou un èxit i l’inici
de una llarga historia.
“La alegre subversión
de un pueblo con sede episcopal”.
Consta de més de 50 actes repartits en 10 dies. Actuacions
al carrer, concerts i balls, amb humor, simpatia, disbauxa , critica social i
política, etc... A destacar: Música Sorda, Baixada de Boits, Mercat
monotemàtic, Arribada del Carnestoltes, Penjada del ruc, Sermó, Carnaval
infantil, Correfoc, vetlla-incineració i Baixada.
A la gent de Solsona se’ls anomena mata-rucs, segons explica
la llegenda:...en un campanar de la ciutat hi havien nascut unes herbes, i els
solsonins les volien treure i no sabien com, a un se li va acudir de pujar a un
ruc per a que se les menges. Però, clar, no passava per l’escala i van decidir
de puja’l lligat amb una corda, però ho
van fer...pel coll. A mesura que pujava anava treien la llengua, i deien que ja
olorava les herbes i li queia la baba. Però, va morir ofegat. Per això, els
solsonins, comencen el carnaval fent parodia d’ells per seguir fent crítica de
tot i tots.
Un dels actes més antics del Carnaval, recuperat dels
carnavals anteriors a la Guerra Civil, és l’anomenat Figues, Coca i Vi blanc,
és un passa carrers on es reparteix figues, coca i vi blanc i es canta i balla
una breu cançó.
“El darrer dia del carnestoltes,
fadrins i noies pels carrers van,
I la gent crida perquè els convidin
a aiguardent, figues, coca i vi blanc...”
Seguint amb la parodia típica carnavalesca;
els Gegants Bojos, són una caricatura dels de la Festa
Major, La Família Boja dels 4 gegants,
Xut de l’Àguila, Draca- Drac, Nans- Nans, Comte de l’Assalto –Pica Ricu, etc...
Tot un repertori de músiques com el BUFI ( popurri de
músiques populars) que alegra la festa i d’altres fetes per als ballets,
personalitzats per a cada element folklòric i el fet de tenir els braços mòbils
fan que sigui un dels carnavals més Originals i divertits.
Gràcies a la creació de la Colla Gegantera del Carnaval de Solsona,
s’ha fet una difusió internacional que ningú s’imaginava que arribaria ala
nivells de popularitat que ha assolit. Per exemple representar el folklore català
a l’Expo d’Aichi el 2005, (Japó).
